La Meua Representació: El Único Que Es Único

El primer dia, el professor va elegir a quatre persones  que anaven a ser els capitans de l'equip de cadascú, en total, quatre equips; Elena, Joanvi, Saray i jo . Varem elegir als de classe, tres de quatre i un de tres persones, el meu equip va ser de Pablo, Jose, Ginger i jo.
Després d'elegir als demés, teníem que buscar un esquetx que puguerem fer-lo amb l'equip; varem elegir El Único Que Es Único, un esquetx en el que estiguem a una festa cal una amiga, Shelia, Jonàs, Otelo i Mireia; i Otelo i Shelia s'agraden i al final es feien nuvis.
Sobre la representació dels companys de classe, la majoría va estar molt bé, amb l'escenografia, la vestimenta... Va estar excel·lent. Referint-se amb la memòria, a quasi tots se'n va oblidar algunes coses, a uns més que altres, i frent a tots el companys, tots es posaven nerviosos.
La meua representació des de el meu punt de vista va ser molt bona. Tenia molts nervis, sóc molt vergonyosa, així que vaig fer molt esforç.
Sols s'en va oblidar una frase en tota la representació, gracies a que vaig assatjar a casa després de l'institut, així que vaig fer-ho bé, segons jo.
No em vaig moure de l'escenari perque estava nerviosa i estava tota l'estona somrient i mirant a Ginger, que també es reia amb mí.
La nostra representació va estar bé, alguna estona ens oblidavem les frases, pero Alejandro ens deia quan s'ens obildava. Totes van estar molt bé fetes.

                                                                                                             Ariadna Blanco